Sumari

1. An das Publikum (Kurt Tucholsky, 1931)

2. LXXXIV – 84 (Gaius Valerius Catullus, circa 40 aC)

3. I.O.U. (Osvflyd Green, 2014)

4. Identitat (Sílvia Melgarejo, 2019)

5. La Colombe poignardée et le Jet d'eau (Guillaume Apollinaire, Calligrammes 1913-1916)

6. LXVII ( Gustavo Adolfo Bécquer, 1863)

7. Primeiro: Os dos Castelos (Fernando Pessoa, 1928, Mensagem)

8. Oda a Espanya (Joan Maragall, 1898)

9. Juste un peu de poésie (Suzon Laesser, 1994, Poèmes d'Enfance)

10. Song of Myself, 4 (Walt Whitman, 1855, Leaves of Grass)

11. Ma belle et grande Catalogne (Suzon Laesser, 2019)

12. X-Mas Letter (Osvflyd Green, 2010)

Edito

 

Hem trigat una mica més del previst a publicar el nostre recull de poemes.

 

Amb cert orgull, però presentem avui el novè volum de "12 poemes", el recull de poesia multilingüe del segell Ж³, afiliat a la nostra editorial Grosella i Grandalla.

 

Primer, donar les gràcies a Sílvia Melgarejo, pel seu poema "Identitat". Li donem la benvinguda al segell Ж³. El seu poema no va ser fàcil d'inserir a la nostra selecció d'enguany. Al principi feia un bon eco al poema de Catullus "84", una peça satírica, fent-nos reflexionar sobre els abusos que fem dels accents "pijos" i del llenguatge en general.

 

Car no és fàcil, en aquests temps de desordre medi-ambiental, polític i social, fer una selecció de 12 poemes que tinguin sentit tot sols, però també en un conjunt. No és fàcil reivindicar llibertat per presos, pau al món, respecte a totes les identitats i opinions! Els poemes no són prou per denunciar totes les injustícies que vivim tots, sigui quin sigui el continent on ens movem, o l'idioma que parlem. Hem d'anar amb molta precaució en un món on encara patim de discriminació per ser d'un altre color, d'un altra cultura, o fins i tot, d'una altra espècie...

 

Vam buscar un fil, un vincle entre totes les peces d'aquest recull. Composant-ho es va fer cada vegada més present el record d'un gran home que fa pocs mesos ens ha deixat... Jesús Babià i Serra... ens ha deixat a nosaltres, a Grosella i Grandalla edicions, amb l'esperança d'un poble català i d'un idioma respectats. No només el poble català, antic i gran a de ser reavaluat, sinó també totes les cultures i llengües del nostre planeta. Per això hem publicat el poema de Joan Maragall "Oda a Espanya" i, el poema de Suzon Laesser "Ma belle et grande Catalogne".

 

L'opressió dels pobles, la uniformització del pensament i de l'expressió no ens sembla una cosa positiva, tot el contrari, no només a la "península", sinó també a totes les penínsules geogràfiques o culturals del planeta.- No hem volgut seleccionar poemes "medi-ambientals" perquè ja ho havíem fet l'any 2009, amb el gran artista Filastine i el seu moviment "sound swarm project". Hem deixat de banda també la temàtica inicial "Dones" per un tema més ambiciós: la pau. "Pau" és el fil director d'aquesta edició, com ho suggereix l'últim poema de la nostra selecció "Xmas-Letter"; per l'ocasió, l'autor Osvflyd Green ha afegit la traducció "hɛrɛ" del bambara / diula.

 

La pau passa sobretot per la nostra responsabilitat, individual i d'espècie. Per això hem volgut obrir la nostra selecció amb el poema "An das Publikum" de Kurt Tucholski. També hem volgut donar més visibilitat al poema "I.O.U" de Gudrun Graendottir, un poema que s'interessa de molt a prop del llegat que deixarem a les futures generacions... i generacions d'espècies.

 

Feliç diada de Sant Jordi a tothom!

A Jesús Babià i Serra (1934 - 2018)

Geri G. Nevers
Grosella i Grandalla Edicions

MMXIX

An das Publikum

 

O hochverehrtes Publikum,

sag mal: bist du wirklich so dumm,

wie uns das an allen Tagen

alle Unternehmer sagen?

Jeder Direktor mit dickem Popo

spricht: «Das Publikum will es so!»

Jeder Filmfritze sagt: «Was soll ich machen?

Das Publikum wünscht diese zuckrigen Sachen!»

Jeder Verleger zuckt die Achseln und spricht:

«Gute Bücher gehn eben nicht!»

Sag mal, verehrtes Publikum:

bist du wirklich so dumm?

So dumm, daß in Zeitungen, früh und spät,

immer weniger zu lesen steht?

Aus lauter Furcht, du könntest verletzt sein;

aus lauter Angst, es soll niemand verhetzt sein;

aus lauter Besorgnis, Müller und Cohn

könnten mit Abbestellung drohn?

Aus Bangigkeit, es käme am Ende

einer der zahllosen Reichsverbände

und protestierte und denunzierte

und demonstrierte und prozessierte . . .

Sag mal, verehrtes Publikum:

bist du wirklich so dumm?

 

Ja, dann . . .

Es lastet auf dieser Zeit

der Fluch der Mittelmäßigkeit.

Hast du so einen schwachen Magen?

Kannst du keine Wahrheit vertragen?

Bist also nur ein Grießbrei-Fresser –?

Ja, dann . . .

Ja, dann verdienst dus nicht besser.

Kurt Tucholsky, 1931.
Zuerst erschienen in: Die Weltbühne, 07.07.1931, Nr. 27, S. 32 unter dem Pseudonym Theobald Tiger

LXXXIV - 84

 

Chommoda dicebat, si quando commoda vellet

Dicere, et insidias Arrius hinsidias,

Et tum mirifice sperabat se esse locutum,

Cum, quantum poterat, dixerat hinsidias.

Credo, sic mater, sic liber avunculus ejus,

Si maternus avus dixerat atque avia.

Hoc misso in Syriam requierant omnibus aures ;

Audibant eadem haec leniter et leviter,

Nec sibi postilla metuabant talia verba,

Cum subito affertur nuntius horribilis,

Ionos fluctus, postquam illuc Arrius isset,

Jam non Ionos esse, sed Hionos.

 

Gaius Valerius Catullus, circa 40 aC

I.O.U.

 

To Grey Filastine

(tribute to earthlings born in the XXI century)

 

 

I should have told you

About human lies

I should have warned you

Against modern styles

On behalf of their faith in power

In the name of a new jeweller

Men kill

Children like you.

Techniques and truths, grammars, beliefs, territories,

Are mangled and sent to museums for ages!

Arrogant blue warriors

Impede Sànkt Niklaus' travels and shout:

"You shall not be bothered by mass horrors"

Non violent streams are dried out...

We should worry, little brothers,

For Man is stepping on the hill,

Eminent owner of the global zoo!

Forget my words Sista'

Forgive my silence Kid,

Irate were we and now livid

We're staring at the world's dementia...

Osvflyd Green, Strasbourg, Copenhague, Reykjavik, Seattle, 2009, *3 -x- 2

Identitat

 

Hi havia una vegada un gat

que no sabia que era un gat

perqué tothom li deia “mixeta”.

Sílvia Melgarejo, 2019 ©ж3

 

 

 

La Colombe poignardée et le jet d'eau

 

Guillaume Apollinaire, Calligrammes 1913-1916

LXVII

 

¡Qué hermoso es ver el día

coronado de fuego levantarse,

y, a su beso de lumbre,

brillar las olas y encenderse el aire!

¡Qué hermoso es tras la lluvia

del triste otoño en la azulada tarde,

de las húmedas flores

el perfume aspirar hasta saciarse!

¡Qué hermoso es cuando en copos

la blanca nieve silenciosa cae,

de las inquietas llamas

ver las rojizas lenguas agitarse!

Qué hermoso es cuando hay sueño,

dormir bien... y roncar como un sochantre

y comer... y engordar... ¡y qué desgracia

que esto sólo no baste!

 

 

Gustavo Adolfo Bécquer,1863©ж3

Primeiro: O DOS CASTELOS

 

A Europa jaz, posta nos cotovelos:

De Oriente a Ocidente jaz, fitando,

E toldam-lhe românticos cabelos

Olhos gregos, lembrando.

O cotovelo esquerdo é recuado;

O direito é em ângulo disposto.

Aquele diz Itália onde é pousado;

Este diz Inglaterra onde, afastado,

A mão sustenta, em que se apoia o rosto.

Fita, com olhar esfíngico e fatal,

O Ocidente, futuro do passado.

O rosto com que fita é Portugal.

Fernando Pessoa, 1928 in Mensagem.

Oda a Espanya

 

Escolta, Espanya, — la veu d’un fill

que et parla en llengua — no castellana:

parlo en la llengua — que m’ha donat

la terra aspra;

en ‘questa llengua — pocs t’han parlat;

en l’altra, massa.

T’han parlat massa — dels saguntins

i dels qui per la pàtria moren;

les teves glòries — i els teus records,

records i glòries — només de morts:

has viscut trista.

Jo vull parlar-te — molt altrament.

Per què vessar la sang inútil?

Dins de les venes — vida és la sang,

vida pels d’ara — i pels que vindran;

vessada, és morta.

Massa pensaves — en ton honor

i massa poc en el teu viure:

tràgica duies — a mort els fills,

te satisfeies — d’honres mortals

i eren tes festes — els funerals,

oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos — marxar replens

dels fills que duies — a que morissin:

somrients marxaven — cap a l’atzar;

i tu cantaves — vora del mar

com una folla.

On són els barcos? — On són els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:

tot ho perderes, — no tens ningú.

Espanya, Espanya, — retorna en tu,

arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal;

que el plor et torni feconda, alegre i viva;

pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? — No et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?

Has desaprès d’entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

Joan Maragall, 1898.

Juste un peu de poésie

 

J'aurais pu écrire un poème,

Qui mette en branle le système

J'aurais pu dénoncer en vers

Le rouge du sang que la guerre

Fait couler sur nos joues, enfants,

Mais je n'en ai pas eu le temps !

J'aurais pu m'engager en rime

Pour la Bosnie-Herzégovine

Ou bien composer un quatrain

Pour tous ceux qui meurent de faim,

Chaque jour dans tous les pays

Mais je n'en ai pas eu envie !

J'aurais pu donner un sonnet,

Pour le massacre rouandais

J'aurais pu dédier une balade,

À des individus malades

Du sida, pour leur rendre hommage

Je n'en ai pas eu le courage !

J'aurais pu produire un tercet

Pour la pollution que l'on fait

Ou créer trois ou quatre strophes

Pour une très grande catastrophe

Un séisme ou même un typhon

Mais je n'ai pas d'inspiration !

J'aurais pu écrire un pantoum

Sur la culture au Cameroun

J'aurais bien pu faire une chanson

Pour déboucher les siphons

Ou bien pondre quelques refrains

Sur le sort de petits poussins

J'aurais bien pu mettre en pieds

La triste forme de mon nez !

Je veux seulement un sujet

Des plus futiles et discrets

Pour faire un peu de poésie

Et qu'elle embellisse ma vie.

 

Suzon Laesser, 1994, Poèmes d'Enfance.

Song of Myself, 4

 

Trippers and askers surround me,

People I meet, the effect upon me of my early life or the ward

and city I live in, or the nation,

The latest dates, discoveries, inventions, societies, authors old and new,

My dinner, dress, associates, looks, compliments, dues,

The real or fancied indifference of some man or woman I love,

The sickness of one of my folks or of myself or ill-doing or loss or lack of money, or depressions or exaltations,

Battles, the horrors of fatricidal war, the fever of doubtful news, the fitful events;

These come to me days and nights and go from me again,

But they are not the Me myself.

Apart from the pulling and hauling stands what I am,

Stands amused, complacent, compassionating, idle, unitary,

Looks down, is erect, or bends an arm on an impalpable certain rest,

Looking with side-curved head curious what will come next,

Both in and out of the game and watching and wondering at it.

Backward I see in my own days where I sweated through fog with linguists and contenders,

I have no mockings or arguments, I witness and wait.

Walt Whitman, 1855, in Leaves of Grass

Ma belle et grande Catalogne

 

À Jesús Badià Serra

 

Ils ont frappé sans vergogne

Gardiens du Royaume et des Civilités

Un jour la Grande Catalogne,

De Perpignan à l'Alguer,

Toute paisible et sans rogne

Saura se relever.

 

Suzon Laesser, Andorra, 2019

X-Mas Letter

 

 

Dear Santa,

As every year for Christmas I would like to have:

Peace on Earth

Frieden - мир - سلام - PAIX - paz - PAU - Hɛrɛ - Pace

P.S.: + 1 Loudspeaker!

Osvflyd Green, 2009 ©ж3

Crèdits

 

Dotze Poemes, Vol. 9, MMXIX

 

Publica: Grosella i Grandalla Edicions, Ж³, The GG02 Echo Network

NRT F-296559-A Arinsal (La Massana), Principat d'Andorra

contacte: grosellaigrandalla@andorra.ad

Crèdits foto portada Jean-Léon Gérôme _La Vérité sortant du puits_ 1896 Domini públic // Pàgina 11 Ambrogio Lorenzetti, Allegory of Good Government, Detail of Peace, Fortitude and Prudence, 1338, Detall Pau/ Peace, Domini públic

 

 

©2019 Tots drets reservats als autors del segell © ж3

Impressum

Texte: Grosella i Grandalla Edicions Ж³
Cover: Jean-Léon Gérôme _La Vérité sortant du puits_ 1896 Public Domain
Lektorat: Geri G. Nevers / Jordi Pascual
Tag der Veröffentlichung: 07.05.2019

Alle Rechte vorbehalten

Widmung:
Amb la temàtica "Polis" referint-se a la poesia política, talls de mots, com testimonis de les nostres societats llegats en versos, dediquem aquest novè volum de 12 Poemes a A Jesús Babià i Serra (1934 - 2018). Inserim un poema escrit especialment "Ma belle et grande Catalogne", que l'autora Suzon Laesser va escriure recordant una de les converses que vam tenir ell i ella a la bibiloteca privada de Jesús Babià a la Vila d'Organyà (Catalunyà, Alt Urgell). Hem provat de fer una selecció de "poèmes engagés"- com es diu en francès- tot i guardant una mica d'ironia i lleugeresa (per exemple amb els poemes de Catullus 84 i el de Sílvia Melgajero "Identitat" així com el poema "Un peu de Poésie" de Suzon Laesser. Denunciem amb poemes més greus l'horror de les guerres (Calligrammes Apollinaire), el pes de les discriminacions "històriques" (Oda a Espanya) .