Title / Credits
12 poemes
Vol. 8
Animals
The GG02Echo Network
Grosella i Grandalla Edicions @2018
Principat d'Andorra
Index
-
Der Panther, in Jardin des Plantes, Paris (Rainer Maria Rilke, 1902)
-
Les Vers de Terre (Suzon Laesser, 1998, Jeux émotiques)
-
LIII, Volverán las oscuras golondrinas... (Gustava Adolfo Bécquer, 1868, Rimas)
-
Les Chats (Charles Baudelaire, 1857, Les Fleurs du Mal)
-
La Vaca cega (Joan Maragall, 1893, Pirinenques)
-
The Tyger (William Blake, 1797, Songs of Experience)
-
Farfalle Bianque (Guðrún Grænndóttir, 1999, Partitions).
-
Die Nachtigall (Theodor Storm, 1864)
-
O Sapo (Afonso Lopes Vieira, 1911, Animais Nossos Amigos)
-
Los Ratones (Félix Lope de Vega, 1647, posthume)
-
Les Pigeons de Salobreña (Suzon Laesser, 2002)
-
To the Cuckoo (William Wordsworth, 1807, Poems in Two Volumes)
“12 poemes” és un recull de dotze poemes publicat anyalment per Grosella i Grandalla des de l'any dos mil deu. Aquest producte editorial és la continuació de la secció web “Poem of the Month”, creada l'any dos mil vuit al subdomini g3.gg02echo.net.
La nostra voluntat amb aquest recull és proposar una composoció original barrejant peces poètiques del domini públic amb peces contemporànees escrites pels poetes afiliats al col·lectiu i segell de poesia ж3.
Aquest any, dos mil divuit, proposem una composició de dotze poemes relacionats amb la temàtica “Animals”, una temàtica joiosa, més (o menys) lleugera. Amb aquesta selecció de poemes hem volgut mostrar peces “desconegudes” (o no tant conegudes) amb un punt de vista poètic quasi zoològic.
La editorial Grosella i Grandalla així com tota la xarxa GG02 Echo us desitja un feliç dia de Sant Jordi!
*****
Der Panther
(in Jardin des Plantes, Paris)
Sein Blick ist vom Vorübergehn der Stäbe
so müd geworden, daß er nichts mehr hält.
Ihm ist, als ob es tausend Stäbe gäbe
und hinter tausend Stäben keine Welt.
Der weiche Gang geschmeidig starker Schritte,
der sich im allerkleinsten Kreise dreht,
ist wie ein Tanz von Kraft um eine Mitte,
in der betäubt ein großer Wille steht.
Nur manchmal schiebt der Vorhang der Pupille
sich lautlos auf –. Dann geht ein Bild hinein,
geht durch der Glieder angespannte Stille –
und hört im Herzen auf zu sein.
Rainer Maria Rilke, 1902.
Les Vers de Terre
Souvent les vers de terre
Se tortillent en tous sens
On les coupe, les libère
Et les voilà qui dansent !
Mais ces vers de papier
N'ont ni queue ni tête ;
Ces vers d'éternité
Qui rongent le poëte
Ils l'enlacent, le serrent
L'empoisonnent à demi
Ces affreux vers de terre
Vont lui voler sa vie !
Suzon Laesser, 1998 Jeux émotiques ©ж3
LVIII
(Volverán las oscuras golondrinas...)
Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
jugando llamarán.
Pero aquellas que el vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha a contemplar,
aquellas que aprendieron nuestros nombres...
ésas... ¡no volverán!
Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar,
y otra vez a la tarde aún más hermosas
sus flores se abrirán.
Pero aquellas cuajadas de rocío
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer como lágrimas del día...
ésas... ¡no volverán!
Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar;
tu corazón de su profundo sueño
tal vez despertará.
Pero mudo y absorto y de rodillas,
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido..., desengáñate,
nadie así te amará.
Gustavo Adolfo Bécquer, 1868, Rimas.
Les Chats
Les amoureux fervents et les savants austères
Aiment également, dans leur mûre saison,
Les chats puissants et doux, orgueil de la maison,
Qui comme eux sont frileux et comme eux sédentaires.
Amis de la science et de la volupté
Ils cherchent le silence et l'horreur des ténèbres ;
L'Erèbe les eût pris pour ses coursiers funèbres,
S'ils pouvaient au servage incliner leur fierté.
Ils prennent en songeant les nobles attitudes
Des grands sphinx allongés au fond des solitudes,
Qui semblent s'endormir dans un rêve sans fin ;
Leurs reins féconds sont pleins d'étincelles magiques,
Et des parcelles d'or, ainsi qu'un sable fin,
Etoilent vaguement leurs prunelles mystiques.
Charles Baudelaire, 1857, Les Fleurs du Mal.
La Vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar, ella cauria!
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Joan Maragall, 1893, Pirinenques.
The Tyger
Tyger Tyger, burning bright,
In the forests of the night;
What immortal hand or eye,
Could frame thy fearful symmetry?
In what distant deeps or skies,
Burnt the fire of thine eyes?
On what wings dare he aspire?
What the hand, dare seize the fire?
And what shoulder, & what art,
Could twist the sinews of thy heart?
And when thy heart began to beat,
What dread hand? & what dread feet?
What the hammer? what the chain,
In what furnace was thy brain?
What the anvil? what dread grasp,
Dare its deadly terrors clasp!
When the stars threw down their spears
And water'd heaven with their tears:
Did he smile his work to see?
Did he who made the Lamb make thee?
Tyger Tyger burning bright,
In the forests of the night:
What immortal hand or eye,
Dare frame thy fearful symmetry?
William Blake, 1797, Songs of Experience.
Farfalle bianche
Done sono passate le farfalle bianche?
Non le vedo di più
I recordi falsi non mi servono
Ti vuoi immaginare, solo e pensivo
La vita è bella se e compartita
Io solo pedriccio, l'amore non si guarda
Per se tan longo...
Guðrún Grænndóttir, 1999, in Partitions ©ж3
Die Nachtigall
Das macht, es hat die Nachtigall
Die ganze Nacht gesungen;
Da sind von ihrem süßen Schall,
Da sind in Hall und Widerhall
Die Rosen aufgesprungen.
Sie war doch sonst ein wildes Kind;
Nun geht sie tief in Sinnen,
trägt in der Hand den Sommerhut
Und duldet still der Sonne Glut
Und weiß nicht, was beginnen.
Das macht, es hat die Nachtigall
Die ganze Nacht gesungen;
Da sind von ihrem süßen Schall,
Da sind in Hall und Widerhall
Die Rosen aufgesprungen.
Theodor Storm (1817-1888)
O Sapo
Não há jardineiro assim,
Não há hortelão melhor
Para uma horta ou jardim,
Para os tratar com amor.
É o guarda das flores belas,
da horta mais do pomar;
e enquanto brilham estrelas,
lá anda ele a rondar...
Que faz ele? Anda a caçar
os bichos destruidores
que adoecem o pomar
e fazem tristes as flores.
Por isso, ficam zangadas
as flores, se se faz mal
a quem as traz tão guardadas
com o seu cuidado leal.
E ele guarda as flores belas,
a horta mais o pomar;
brilham no céu as estrelas,
e ele ronda, a trabalhar...
E ao pobre sapo, que é cheio
de amor pela terra amiga,
dizem-lhe que é feio
e há quem o mate e persiga
Mas as flores ficam zangadas,
choram, e dizem por fim:
- «Então ele traz-nos guardadas,
e depois pagam-lhe assim?»
E vendo, à noite, passar
o sapo cheio de medo,
as flores, para o consolar,
chamam-lhe lindo, em segredo...
Afonso Lopes Vieira, 1911, in 'Animais Nossos Amigos'
Los Ratones
Juntáronse los ratones,
Para librarse del gato;
Y después de un largo rato
De disputas y opiniones,
Dijeron que acertarían
En ponerle un cascabel,
Que, andando el gato con él,
Guardarse mejor podrían.
Salió un ratón barbicano,
Colilargo, hociquirromo,
Y, encrespando el grueso lomo,
Dijo al senado Romano,
Después de hablar culto un rato:
“¿Quién de todos ha de ser
El que se atreva a poner
Ese cascabel al gato?”
Félix Lope de Vega y Carpió, 1647 Posthume
Les Pigeons de Salobreña
Le vent, le ciel, la terre et la mer se confondent,
Et sans honte et sans gêne au-dessus des murs blancs,
Parmi les hirondelles narguant les courants,
Les pigeons se demandent, se perdent, se fondent.
“Coucourou” “Coucourou”, immobiles, rêveurs,
S'aggripent insouciants au rocher de la Vie,
S'élancent en cadence où mèment leur envie
Où dorment les maisons, où chantent les pêcheurs,
Pas de miettes de pain jeté, pas de dédain
Les vieilles en habit se tiennent par la main
Et d'une farandole elles font leur chemin.
“Adió” “Coucourou” font une mélodie
Qui ondule et s'étend sur le sable endormi
Tandis que les pigeons observent assoupis...
¡Miren, palomitas, que la vida baila!
Suzon Laesser, 2002 ©ж3
To the Cuckoo
O blithe New-comer! I have heard,
I hear thee and rejoice.
O Cuckoo! shall I call thee Bird,
Or but a wandering Voice?
While I am lying on the grass
Thy twofold shout I hear;
From hill to hill it seems to pass,
At once far off, and near.
Though babbling only to the Vale
Of sunshine and of flowers,
Thou bringest unto me a tale
Of visionary hours.
Thrice welcome, darling of the Spring!
Even yet thou art to me
No bird, but an invisible thing,
A voice, a mystery;
The same whom in my school-boy days
I listened to; that Cry
Which made me look a thousand ways
In bush, and tree, and sky.
To seek thee did I often rove
Through woods and on the green;
And thou wert still a hope, a love;
Still longed for, never seen.
And I can listen to thee yet;
Can lie upon the plain
And listen, till I do beget
That golden time again.
O blessèd Bird! the earth we pace
Again appears to be
An unsubstantial, faery place;
That is fit home for Thee!
William Wordsworth, 1807, Poems in Two Volumes.
Dotze Poemes, reculls disponibles, edicions anteriors
12 poemes Vol.1 - Poems of the month, year 2010” Grosella i Grandalla Edicions segell ж3©2011
12 poemes Vol.2 - “Poems of the month, year 2011” Grosella i Grandalla Edicions segell ж3 ©2012
12 poemes Vol.3 - “Poems of the month, year 2012” Grosella i Grandalla Edicions segell ж3©2013
12 poemes Vol.4 - “Amor” Grosella i Grandalla Edicions segell ж3©2014
12 poemes Vol.5 - “El Temps” - Grosella i Grandalla Edicions segell ж3 ©2015
12 poemes Vol.6 - “Ciència i Poesia” - Grosella i Grandalla Edicions segell ж3©2016
12 poemes Vol.7 - “Flors” - Grosella i Grandalla Edicions segell ж3©2017
Altres publicacions
-
Partitions, poemes de Guðrún Grænndóttir, Incipit ArnO K.
-
Mon coeur mis à nu, clàssic, fragments post-mortem de Charles Baudelaire, Incipit Geri G. Nevers
-
British Dreams Suzon Laesser, A. Graff, 2007.
-
Centrale thermique, poemes pel planeta terra collectiu, Sound Swarm Project Copenhag 2009, COP 15
-----------------------------------------
Dotze Poemes, Vol. 8, MMXVIII
Grosella i Grandalla Edicions, The GG02 Echo Network
NRT F-296559-A Arinsal (La Massana), Principat d'Andorra
contacte: grosellaigrandalla@andorra.ad
Crèdits foto portada Henri Rousseau: La Bohémienne endormie, 1897 Domini públic // Pàgina 11 William Blake, Songs of Innocence and Experience, Domini públic
©2018 Tots drets reservats als autors del segell © ж3
12 poemes Vol. 8 <21>
Der Panther
Der Panther
(in Jardin des Plantes, Paris)
Sein Blick ist vom Vorübergehn der Stäbe
so müd geworden, daß er nichts mehr hält.
Ihm ist, als ob es tausend Stäbe gäbe
und hinter tausend Stäben keine Welt.
Der weiche Gang geschmeidig starker Schritte,
der sich im allerkleinsten Kreise dreht,
ist wie ein Tanz von Kraft um eine Mitte,
in der betäubt ein großer Wille steht.
Nur manchmal schiebt der Vorhang der Pupille
sich lautlos auf –. Dann geht ein Bild hinein,
geht durch der Glieder angespannte Stille –
und hört im Herzen auf zu sein.
Rainer Maria Rilke, 1902.
Les Vers de Terre
Les Vers de Terre
Souvent les vers de terre
Se tortillent en tous sens
On les coupe, les libère
Et les voilà qui dansent !
Mais ces vers de papier
N'ont ni queue ni tête ;
Ces vers d'éternité
Qui rongent le poëte
Ils l'enlacent, le serrent
L'empoisonnent à demi
Ces affreux vers de terre
Vont lui voler sa vie !
Suzon Laesser, 1998 Jeux émotiques ©ж3
LVIII (Volverán las oscuras golondrinas...)
LVIII
(Volverán las oscuras golondrinas...)
Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
jugando llamarán.
Pero aquellas que el vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha a contemplar,
aquellas que aprendieron nuestros nombres...
ésas... ¡no volverán!
Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar,
y otra vez a la tarde aún más hermosas
sus flores se abrirán.
Pero aquellas cuajadas de rocío
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer como lágrimas del día...
ésas... ¡no volverán!
Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar;
tu corazón de su profundo sueño
tal vez despertará.
Pero mudo y absorto y de rodillas,
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido..., desengáñate,
nadie así te amará.
Gustavo Adolfo Bécquer, 1868, Rimas.
Les Chats
Les Chats
Les amoureux fervents et les savants austères
Aiment également, dans leur mûre saison,
Les chats puissants et doux, orgueil de la maison,
Qui comme eux sont frileux et comme eux sédentaires.
Amis de la science et de la volupté
Ils cherchent le silence et l'horreur des ténèbres ;
L'Erèbe les eût pris pour ses coursiers funèbres,
S'ils pouvaient au servage incliner leur fierté.
Ils prennent en songeant les nobles attitudes
Des grands sphinx allongés au fond des solitudes,
Qui semblent s'endormir dans un rêve sans fin ;
Leurs reins féconds sont pleins d'étincelles magiques,
Et des parcelles d'or, ainsi qu'un sable fin,
Etoilent vaguement leurs prunelles mystiques.
Charles Baudelaire, 1857, Les Fleurs du Mal.
La Vaca cega
La Vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar, ella cauria!
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Joan Maragall, 1893, Pirinenques.
The Tyger
The Tyger
Tyger Tyger, burning bright,
In the forests of the night;
What immortal hand or eye,
Could frame thy fearful symmetry?
In what distant deeps or skies,
Burnt the fire of thine eyes?
On what wings dare he aspire?
What the hand, dare seize the fire?
And what shoulder, & what art,
Could twist the sinews of thy heart?
And when thy heart began to beat,
What dread hand? & what dread feet?
What the hammer? what the chain,
In what furnace was thy brain?
What the anvil? what dread grasp,
Dare its deadly terrors clasp!
When the stars threw down their spears
And water'd heaven with their tears:
Did he smile his work to see?
Did he who made the Lamb make thee?
Tyger Tyger burning bright,
In the forests of the night:
What immortal hand or eye,
Dare frame thy fearful symmetry?
William Blake, 1797, Songs of Experience.
Farfalle bianche
Farfalle bianche
Done sono passate le farfalle bianche?
Non le vedo di più
I recordi falsi non mi servono
Ti vuoi immaginare, solo e pensivo
La vita è bella se e compartita
Io solo pedriccio, l'amore non si guarda
Per se tan longo...
Guðrún Grænndóttir, 1999, in Partitions ©ж3
Die Nachtigall
Die Nachtigall
Das macht, es hat die Nachtigall
Die ganze Nacht gesungen;
Da sind von ihrem süßen Schall,
Da sind in Hall und Widerhall
Die Rosen aufgesprungen.
Sie war doch sonst ein wildes Kind;
Nun geht sie tief in Sinnen,
trägt in der Hand den Sommerhut
Und duldet still der Sonne Glut
Und weiß nicht, was beginnen.
Das macht, es hat die Nachtigall
Die ganze Nacht gesungen;
Da sind von ihrem süßen Schall,
Da sind in Hall und Widerhall
Die Rosen aufgesprungen.
Theodor Storm (1817-1888)
O Sapo
O Sapo
Não há jardineiro assim,
Não há hortelão melhor
Para uma horta ou jardim,
Para os tratar com amor.
É o guarda das flores belas,
da horta mais do pomar;
e enquanto brilham estrelas,
lá anda ele a rondar...
Que faz ele? Anda a caçar
os bichos destruidores
que adoecem o pomar
e fazem tristes as flores.
Por isso, ficam zangadas
as flores, se se faz mal
a quem as traz tão guardadas
com o seu cuidado leal.
E ele guarda as flores belas,
a horta mais o pomar;
brilham no céu as estrelas,
e ele ronda, a trabalhar...
E ao pobre sapo, que é cheio
de amor pela terra amiga,
dizem-lhe que é feio
e há quem o mate e persiga
Mas as flores ficam zangadas,
choram, e dizem por fim:
- «Então ele traz-nos guardadas,
e depois pagam-lhe assim?»
E vendo, à noite, passar
o sapo cheio de medo,
as flores, para o consolar,
chamam-lhe lindo, em segredo...
Afonso Lopes Vieira, 1911, in 'Animais Nossos Amigos'
Los Ratones
Los Ratones
Juntáronse los ratones,
Para librarse del gato;
Y después de un largo rato
De disputas y opiniones,
Dijeron que acertarían
En ponerle un cascabel,
Que, andando el gato con él,
Guardarse mejor podrían.
Salió un ratón barbicano,
Colilargo, hociquirromo,
Y, encrespando el grueso lomo,
Dijo al senado Romano,
Después de hablar culto un rato:
“¿Quién de todos ha de ser
El que se atreva a poner
Ese cascabel al gato?”
Félix Lope de Vega y Carpió, 1647 Posthume
Les Pigeons de Salobreña
Les Pigeons de Salobreña
Le vent, le ciel, la terre et la mer se confondent,
Et sans honte et sans gêne au-dessus des murs blancs,
Parmi les hirondelles narguant les courants,
Les pigeons se demandent, se perdent, se fondent.
“Coucourou” “Coucourou”, immobiles, rêveurs,
S'aggripent insouciants au rocher de la Vie,
S'élancent en cadence où mèment leur envie
Où dorment les maisons, où chantent les pêcheurs,
Pas de miettes de pain jeté, pas de dédain
Les vieilles en habit se tiennent par la main
Et d'une farandole elles font leur chemin.
“Adió” “Coucourou” font une mélodie
Qui ondule et s'étend sur le sable endormi
Tandis que les pigeons observent assoupis...
¡Miren, palomitas, que la vida baila!
Suzon Laesser, 2002 ©ж3
To the Cuckoo
To the Cuckoo
O blithe New-comer! I have heard,
I hear thee and rejoice.
O Cuckoo! shall I call thee Bird,
Or but a wandering Voice?
While I am lying on the grass
Thy twofold shout I hear;
From hill to hill it seems to pass,
At once far off, and near.
Though babbling only to the Vale
Of sunshine and of flowers,
Thou bringest unto me a tale
Of visionary hours.
Thrice welcome, darling of the Spring!
Even yet thou art to me
No bird, but an invisible thing,
A voice, a mystery;
The same whom in my school-boy days
I listened to; that Cry
Which made me look a thousand ways
In bush, and tree, and sky.
To seek thee did I often rove
Through woods and on the green;
And thou wert still a hope, a love;
Still longed for, never seen.
And I can listen to thee yet;
Can lie upon the plain
And listen, till I do beget
That golden time again.
O blessèd Bird! the earth we pace
Again appears to be
An unsubstantial, faery place;
That is fit home for Thee!
William Wordsworth, 1807, Poems in Two Volumes.
Impressum
Tag der Veröffentlichung: 28.04.2018
Alle Rechte vorbehalten
Widmung:
Amb la temàtica "Animals" volem reflexionar sobre la problemàtica del specisme i de l'antispecisme a l'humanitat. Continuem vigilant la necessària protecció del medi ambient i del planeta Terra. Amb poesia això passa per la també necessària observació dels animals que ens enroden, Es tracta pels poetes i per la nostra editorial de donar espai a les altres espècies amb qui convivim. Una temàtica transversal, quasi transhumanista amb poemes romàntic, cínic, ull infantil o adult pobre, associal o dandy, amb un sonet o una fàbula, Amb escriptors de totes les epòques en francès, català, castellà, portuguès, alemany, anglès i italià... !! Desitgem que us agradi aquesta vuitena edició de 12 poemes. - Enjoy the 8th edition of 12 poemes, poetry book.